Atrás | Siguiente

Marc Egea

Sonador de viola de roda i compositor

http://usuarios.lycos.es/marcegea/curri.html

Marc Egea fue nuestro becario de Antropología filosófica y de Filosofía medieval. Descubrimos que, a parte de dar clases en la facultad, la verdadera vocación de Egea era la música, así que decidimos entrevistarle. La entrevista está en catalán. Si no entendéis el idioma y deseáis recibir una traducción al castellano, contactad con nosotros.

[El sonido de fondo de la entrevista es un extracto del disco "De lluna vella" del grupo "El pont d'Arcalís", al cual pertenece el entrevistado]

 

1. Quan va començar a interessar-se per la música?

Des de molt petit vaig sentir una gran curiositat per la música. Recordo que tot el dia, a casa, estava tocant instruments de joguina. No provinc d'una família de músics. De petit ningú no em va posar davant d'un piano, però tenia instruments de joguina perquè els demanava per reis. I puc afirmar que cal no menysprear els instruments de joguina perquè amb ells es pot fer bona música.

2. I per la filosofia?

La passió per la filosofia em va venir més endavant, a l'adolescència. No sabria explicar per què algú sent vocació per disciplines tant curioses -per dir-ho d'alguna manera- com la filosofia, les matemàtiques, la pintura, els escacs... En el meu cas, vaig sentir la necessitat d'estudiar filosofia. Era una força cega. I realment, encara que actualment no m'hi dediqui professionalment, com a ofici, em serveix de molt. Ara, per a mi, la filosofia és una amiga que m'ajuda quan en tinc necessitat.

3. Quina relació creu que hi pot haver, si es que n'hi ha, entre les dues branques?

Música, filosofia, matemàtiques, mística, física, metafísica, religió... no seran branques d'un mateix arbre? Per tant, la relació entre la música i la filosofia, és ben clara. Hi va haver una època en què hom creia que els planetes, en girar per llurs esferes celestes, produïen un so. Era l'època en què Pitàgores establia la relació entre la llargada d'una corda i el seu so corresponent. I a partir d'aquí...

4. Què li ha aportat la fama? Segueix sent el d'abans?

No em considero un famós -almenys, no en el sentit que es consideren els famosos de la televisió. I la veritat és que no m'agradaria pas. És evident que dins el món de l'ofici la gent et va coneixent pel teu treball (això és quelcom que, afortunadament, passa a tots els gremis). Però això no vol dir ser famós. Per a mi hi ha molta diferència entre la fama i el reconeixement del valor del teu treball. La segona opció és més atractiva, però necessària perquè cal menjar i perquè si no pots enfonsar-te en un pou molt profund. El que intento és que un públic determinat senti emoció per la meva música o pel que faig quan toco en grup. I això cal guanyar-s'ho dia rera dia amb treball pacient. Perquè un músic treballa moltes hores i fa proeses que poca gent es creuria.

5. Què n'opina de l'estat de la música a Catalunya?

Depèn de la música, de l'estil, dels festivals, dels llocs... a les Rambles de Barcelona sembla que la música, a Catalunya, per una questió d'un moviment social actual com és ara la immigració, és ben viva. Però ja que parleu d'estat... crec que la música no s'hauria de casar mai amb els polítics. És perillós. En general a Catalunya tendim a encasellar-ho tot massa... També és perillós. La música ha de fluir lliurement. No val això d'encasellar-la. Significa la seva mort.

6. De petit ja escoltava música medieval?

La pregunta suposo que ve perquè toco un instrument d'aparença medieval. No és pas cert: la viola de roda, que es toca ara, prové d'un instrument barroc. Sí que és cert, però, que l'avi de la viola de roda, l'organistrum, és de l'any mil. De petit no n'escoltava, de música medieval. Però n'he escoltat (cants religiosos, danses populars, versions d'obres d'abans que Guido d'Arezzo inventés el nom de les notes, òrganums dels segle XII...) i m'interessa molt perquè és música modal i amb el meu instrument treballo bàsicament la modalitat. Hi ha compositors contemporanis com ara Arvo Pärt o Ross Daly que fan música modal.

7. Disfrutava donant les seves classes de becari? Els d'Esponjiforme encara conservem les fotocòpies de les Enèades i de Ramon Llull.

Sí que gaudia. Perquè m'agradava molt el tema que intentava exposar. Sí, sobretot Plotí, Llull i també Nietzsche. Però he de reconèixer que em faltava experiència. Em calia allò que els músics en diem "tables".

8. Què n'opina de la gent que es descarrega discos d'Internet?

No em sembla pas malament baixar-se música d'internet. Jo ho he fet. Però cal un bon aparell per a fer-ho. És un mal per a les discogràfiques, és clar. Però sovint s'ho mereixen. Suposo que tot forma part d'una enorme xarxa en què, qui ho ha de fer, es reparteix el pastís del negoci. Crec que Internet és un enorme cervell que hem creat els éssers humans i tots en podem fer ús per al nostre benefici. Internet pertany a la humanitat. I si jo vull escoltar una obra d'un autor tinc dret a consultar aquest món que em pertany.

9. Què en pensa de l'estat actual de la filosofia? Creu que caldria revisar clàssics injustament oblidats als plans d'estudi com Ramon Llull?

No conec l'estat actual de la filosofia. Dins l'acadèmia hi deuen haver grans professionals, tant aquí com a tot el món. Tanmateix, trobo molt lamentable que cada cop sigui més menyspreada. Com la música (i heus ací una relació directa entre les dues disciplines) cal que no es casi mai amb els polítics-gestors dels sitema capitalista. Sí que hi ha d'entrar, en el sistema, per criticar-lo de dalt a baix. Sona fort però m'agrada: la filosofia és la quimioterapia del càncer del sistema. Sempre cal revisar els clàssics oblidats. I encara més: encuriosir-se per trobar-ne. Ara i sempre. I aquí a Catalunya en tenim un munt.

10. És útil la combinatòria lul·liana per a la vida? I per a la música?

Per la vida, el que s'en diu per la vida, no. Però tampoc els escacs, la televisió o els cosmètics. Sona una mica frívol però suposo que se m'entén. I per la música... bé, jo uso les esferes lul·lianes per a explicar-me el funcionament de la maneta de la viola de roda.

11. Quins projectes de futur té en ment? Creiem recordar que estava fent la tesi sobre filosofia catalana medieval… o algo així.

Algun dia m'agradaria acabar la tesi sobre Ramon Llull. Ho faré si puc. No tinc cap mena de pressa perquè de moment no pretenc ni aspiro treballar com a filòsof dins l'acadèmia. De projectes musicals en tinc un munt i m'agradaria molt anar-los desenvolupant a poc a poc.

12. Quines són les seves influències musicals?

M'agrada tota mena de música. Ara i també quan era un nen. Actualment m'interessa molt la música d'alguns autors contemporanis com György Ligeti, Luciano Berio, Luigi Nono, Bruno Maderna, Steve Reich... tot i que escolto música molt variada, sobretot jazz, rock, tradicional de tot el món i de diversos autors clàssics, sobretot Bach i Bártok. Els meus grans mestres són, enguany, en Valentin Clastrier i en Paul Giger.

13. Recorda amb especial carinyo a algun professor de la facultat?

Jo despotricava molt dels professors. Ara, mirat de més lluny, sense estar-hi dins, amb perspectiva, sento apreci, nostàlgia, carinyo, com li vulguis dir, per tots aquells professors que em van donar classe. Tots ells intentaven fer la seva feina el millor possible i de ben segur que hi posaven il·lusió. Perquè ensenyar filosofia és molt difícil. Amb algun inclús ha quedat una gran amistat.

14. Què en pensa de la nostra revista electrònica? Creu que aporta alguna cosa a la facultat de filosofia?

És magnífica i una gran idea. Crec, però que hauríeu de treballar més en català, així com en francès, anglès, alemany, si cal... però no oblidar-se mai del català, que si no li passarà com a l'occità. No sé si aporta quelcom a la facultat de filosofia en concret, però sí a la Filosofia, als Filòsofs i als estudiants de Filosofia.

 

© Esponjiforme Entertainment. Todos los derechos reservados. El plagio es un delito y será castigado con la pena de muerte. No somos comunistas.

Consulten sus dudas, dirijan sus insultos y hagan efectivas sus transferencias bancarias a través de nuestra dirección de correo:

esponjiforme@esponjiforme.com